DOS POEMES DE MARÍA CRISTINA AZCONA
TRADUÏTS AL CATALÀ PER PERE BESSÓ
Amor a Burdeus
Núvols pruna prevalen
Mentre la meua ment preua
Un clima magnífic en progressió.
Una taula d’esqui
trenca la calma.
Neu daurada, esquirols en tratges marrons.
Colomes batent ales.
Amor a Burdeus cap a la terra,
Creix a les voreres de la meua ment
Fronterera.
Love in
Prune clouds prevail
While my mind appreciates
A gorgeous climate in progress.
A snowboard table
Breaks the calm.
Golden snow, squirrels in brown suits.
Doves with moving wings.
Love in
Is growing in the border
Of my borderline mind.
Amor Bordó
Nubes malva prevalecen
Mientras mi mente aprecia
Un clima maravilloso en progresión.
Una tabla de snow board
Quiebra la calma.
Nieve dorada, ardillas en trajes marrones.
Palomas batiendo alas.
Amor bordó hacia la tierra
Crece en los bordes de mi mente
Borderline.
***
Una rosa en la foscor
Una rosa creix
En la pregona foscor d’aquesta era.
Els pètals de rosa cauen
Un a un a les aigües negres.
Es forma pàl·lid estany
És un rostre rosa damunt de la mort negra.
El vent flueix
duent una dansa tremant
als peus d’aquells
Que defensen amb força
La seua darrera esperança.
Una rosa és com la imatge de Déu
Mentre els pètals cauen
Al bell mig d’un vent que somriu.
Somrís ardu
Com el de Mona Lisa.
Rose into the darkness
A rose grows
Into the obscure darkness of this era.
The pink petals fall
One by one over the black lake.
A pale pool is formed,
A pink face on the black death.
The wind flows,
It brings a shivery dance
To the feet of those
Who are fighting hard
For their last hope.
A pink flower is the face of God
While petals flow
Into the wind that smiles,
Heavy smile
Like the one of the
Mona Lisa.
Una rosa en la oscuridad
Una rosa crece
En la profunda oscuridad de esta era.
Los pétalos de rosa caen
Uno a uno sobre las aguas negras.
Se forma pálido estanque
Es un rostro rosa sobre la muerte negra.
El viento fluye
Trayendo una danza trémula
En los pies de aquellos
Que defienden con fuerza
Su última esperanza.
Una rosa es como la imagen de Dios
Mientras los pétalos caen
Entre un viento que sonríe.
Sonrisa ardua
Como la de Mona Lisa.
bravenet.com